divendres

IV TRAIL DE LA JOVADA,la consolidació d'una gran cursa d'un gran xicotet poble!

 

















El diumenge 21 de setembre es va celebrar la quarta edició d'un trail que va agafant nom,personalment era la meua tercera participació i per diferents circumstàncies que ara no venen al cas portava un any sense competir,casualment des de la tercera edició del Trail de la Jovada.

La cursa oferia com sempre,dos recorreguts i tres distàncies,les curses llargues estàn de capa caiguda i ja quedem els 4 vells rockers i els 4 que estan preparant alguna cursa llarga,la major part d'inscrits formàven part de la Sprint i la resta de la modalitat senderista.

A diferència del passat any on va lluir el sol tot el dia,el diumenge va ser completament diferent on un cel emborregat ens va regalar un fabulós dia amb brises per la carena,un oratge ideal per a fer una cursa,lo dels voluntaris que et porten en volandes,a aquesta cursa no falta cap detall i inclús havien unes dones posant café i coca abans de començar.

Fernando i jo arribem cap a les 8,un poc apretat i quasi no vam tindre temps de calgar i de fer alguna foto abans de l'eixida.

Així i tot, vaig gaudir dels moments previs de la cursa on el bon ambient es respirava per tot arreu, la Vall d'Alcalà amb les seues muntanyes encara nues però espectaculars, amb el seus senders,vistes àmplies i les valls a l'horitzó oferien un marc espectacular.

L'eixida puntual,ens acompanya uns km Jose Juan que va un poc lesionat,la gent ix escopetejada i en un no res venen les primeres costeres i ja afluixem,que açò és llarg,passem pel costat del ben cuidat llavador municipal,tot seguit prop de la nevera de baix i ja per pista cap al Tossal de Manuel,després anem rodant per un puja-baixa per pista i senda corredora,creuem la carretera i ja cap a la Foradà,això sí,abans passem el 1er avituallament on havia prou animació i menjar.

Anem crestejant cap al Tossal dels Quartesos amb vistes cap a la fabulosa Vall de Gallinera, tot i haver passat ja algunes vegades per eixa zona encara em sorprenen les fabuloses vistes mires cap a on mires.

Per la cresta ens trobem a Rosa de Callosa que va constipà i vol retirar-se,espera a Jose Jusn i van cap al poble,nosaltres xano-xano passem el corral d'Andón i arribem al segon avituallament,abans estava l'encreuament on els de la cursa curta ja van cap a Alcalà,ens quedem jo i Nando últims però l'intenció era gaudir i començar la temporada de curses amb bon peu.

Trotem on hi ha pla-baixada i passem el despoblat morisc de la Roca,gran raconet que quan tinga l'oportunitat tornaré.

Tot seguit anem rodant passant bonics raconets que poc a poc van recuperant-se del pavorós incendi del 2022 i veiem un altre avituallament on els voluntaris ens donen força per a l'última forta pujada cap al Tossal del Xarpolar,tot era un cudol,abans d'aplegar dalt uns voluntaris ens tornen a animar.

Després xicoteta baixada i pujada al Tossal de la Creu i ja toca baixar a la marxeta,amb bon sabor de boca,gaudint de cada passa,de cada metre d'una cursa que enamora.

Apleguem a meta amb un temps de 3 hores i 48 minuts,cerveseta i un trosset de coca i cap a la dutxa,vec molta animació a la zona de meta i un photocall molt treballat.

Després paella del Galvis que com sempre estava boníssima amb la gent de Callosa i molta gent dinant,eixe dia és una festa per al poble i tant de bo es pugueren fer més activitats com aquesta per a donar vida a les Valls.

En resum una cursa molt treballada i molt recomanable,de segur que l'any que vé tornarem.

Fins promte Vall d'Alcalà!




Cova de les Finestres i Necròpolis a Alfafara i circular a la Mariola-Bolumini-Poblat ibèric-Cim-Cava

Ruta de 3 parts:
La primera a Alfafara a visitar la cova de les Finestres eixint des de l'ermita de la Llum.
La segon la més curteta eixint des de prop de l'encreuament de la carretera Ontinyent-Bocairent i d'apenes mitja horeta i perquè es fan moltes fotos.
La tercera la més llarga fent una circular a la serra Mariola eixint des del càmping Mariola passant pel poblat del Cabeçó,la cova Bolumini,el cim,la Cava,etc.












































-La primera ruta comença junt l'ermita de la Llum d'Alfafara,encisadora ermita i zona planeta de camps amb roselles i altres flors,ens endinsem en el barranc del Pont Trencat cap a la cova de les Finestres,fabulós raconet que ens deixa bocabadats amb el seu gran abric i les 13 covetes.
Una escala de fusta ens deixa endinsar-mos en alguna de les sales.
Després ens acostem a vore l'esmentat barranc que porta aigua però tornem enrere ja que al voler fer dos rutes més vam decidir fer la versió curta.
Al tornar cap a l'ermita fem un aturada a la Font de Carbonell.

-La segon ruta és la més curta de les tres però la més impactant si cap ja que és una joia a l'aire lliure,la necròpolis del Mas del Pou que està datat com un cementeri tardo-romà degut a les restes trobades,encara que per a molts segons he llegit hui endia continua sent un misteri.
63 sepultures excavades en la roca i es troben a la cima d'una xicoteta meseta a 606 msnm.

-La tercera ruta és la més llarga i completa i dicorre per la serra de Mariola que està situada entre l'Alcoià,el Comtat i la vall d'Albaida, i va ser declarada parc natural per la Generalitat Valenciana el 8 de gener i partim del Càmping Mariola per una sendeta,encamant un tram per un bosquet tot seguit pujem al poblat íber del Cabeçó amb unes fantàstiques vistes cap a la Valleta d'Agres,Montcabrer i altres elevacions de la zona.
A continuació seguim per la zona dels Collets cap a la cova del Bolumini,sense paraules...l'entrada pareix moldejada amb una columna trençada,que sosté el sostre.
Vorem diferents tonalitats que passen del blanc al gris, passant pels verds que contrasten amb l'argila roja depenent de l'engtrada de llum, cosa que dona un aura d'espiritualitat i unes imatges de paisatge sublims.
Tot seguit ens anem cap a la roca dels Taulellets i cap al cim de la Mariola anomenat el Portí passant abans per una zona de carrasques baixetes,les vistes des del punt geodèsic espectaculars.
Tot seguit fem una xicoteta destrepadeta fàcil i tenim uns trams de baixadeta amb molta pedra solta, després uns trams de planície i en una estona ens trobem amb la gran Cava de Don Miguel,un espectacular cava d'un diàmetre de 14 a 18 metres i amb una cortina de fulles despenjant-se per les parets.
Després seguim però vé un encreuament amb moltes direccions però cap senyalització cap al càmping així que tirem seguint un PR però no era la direcció adequada i trobem una pista-senda que torna a enllaçar amb la Cava i després per un sender tupit i un poc perdut cap a la font dels Mas dels Arbres i per pista cap al punt d'eixida fent uns 15 km.




 

Entrada destacada

De ruta pel Castellet,la mallà del Llop i el pinar de Ruiz